Quina tonyina hi ha a la llauna?

Les espècies de tonyina que acaben enllaunades són:

La tonyina d'aleta groga (Thunnus obesus), que es troba en els mars tropicals i subtropicals, excepte en el mar Mediterrani. Aquesta es sol comercialitzar com a "tonyina blanca" Tots els estocs d'aquesta espècie estan en declivi ja que han estat sotmesos a una brutal sobrepesca.

La tonyina de peus grans o tonyina clara (Thunnus albacares) és una espècie tropical i subtropical i es troben en el oceans Atlàntic, Índic i Pacífic, amb poblacions sobreexplotades o esgotats en tots els oceans. En el Pacífic central i oest és on les seves poblacions estan en relatiu bon estat des de fa tan sols uns anys, però és ara per ara l'espècie més demandada per la indústria conservera.

La tonyina del sud (Thunnus maccoyii) es comercialitza també com a tonyina blanca, està en perill greu i es pot trobar a l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.

El bonítol ratllat (Katsuwonus pelamis), tot i que és una de les espècies més demandades per a fer conserves i s'etiqueta com a tonyina, és una espècie de bonítol, encara no es troba sobreexplotada, però si la pesca continua al ritme actual, els estocs es col·lapsaran. La qualitat de la seva carn, més vermellosa i fosca, es considera de baixa qualitat pels conservers. A més, els mètodes usats per pescar tonyina solen atrapar juvenils de tonyina d'aleta groga i peus grans, agreujant la situació d'aquestes espècies.

El bonítol del nord (Thunnus alalunga) o Albacore tuna en anglès, que actualment es pesca a l'Atlàntic amb mètodes menys intensius. Ant rere any va millorant el seu prestigi i ja es troba sovint etiquetat com a bonítol, tot i que segueix trobant-se també com a tonyina.

El bonítol oriental (Gymnosarda unicolor) és comercialitzat com a "tonyina blanca". No es troba al Mediterrani, però sí a les costes d'Àfrica Oriental i el Mar Roig, Japó i la Polinèsia.

L'any 2010, Greenpeace va estudiar el contingut de les llaunes de tonyina més populars en alguns països. A Espanya, es va trobar barreja de tonyina aleta groga i tonyina de peus grans o clara en llaunes de dues marques, incomplint la legislació europea. L'Associació va identificar l'ús de la pesca de cèrcol amb dispositius d'agregació flotants (FAD per les sigles en anglès) com la causa principal de la barreja d'espècies i fins i tot de la captura de juvenils de tonyina d'espècies sotmeses a sobrepesca.

Els FAD són objectes flotants utilitzats per atraure les espècies del fons del mar cap a la superfície i s'utilitza en combinació amb xarxes de cèrcol; d'aquesta manera, s'atrauen no només juvenils de tonyina, sinó també tortugues i espècies amenaçades i vulnerables, com la balena o el tauró. Una vegada als congeladors, la identificació i classificació dels peixos és molt difícil i com a resultat es produeix la barreja d'espècies de tonyina en els processos de conservació.

Com a consumidors, en el moment de comprar ens hem de fixar si a la llauna de tonyina s'especifica l'espècie i la tipologia de pesca. Actualment la preferència ha de ser pel bonitol del nord a causa del seu caràcter local i tipus de pesca. També s'ha de buscar la presència de segells per al consum responsable com el MSC (Marina Stewarship Council, www.msc.org). Greenpeace també ha posat a disposició del consumidor: "Guia de Atún", on entre altres informacions, hi ha les principals marques de llaunes de tonyina espanyoles classificades segons la seva sostenibilitat .

Un cop més, com a consumidors tenim la responsabilitat però no sempre la informació. Per saber més sobre el consum responsable de peix i marisc entra a: www.sospeix.org.

comparteix-ho a les xarxes socials