Impactes socials de la pesca

Els científics s’estan adonant que els peixos i marisc del mar es troben en una situació molt vulnerable degut a la gestió pesquera que s’ha dut a terme durant les últimes dècades. 

Al Mediterrani el 96% de les espècies de peix i marisc d’interès pesquer pateixen sobrepesca i/o es troben en mal estat. Els informes científics han alertat de la necessitat de reduir les captures de les espècies més sobreexplotades. La política pesquera de la Unió Europea no els ha tingut en compte de manera rigorosa i, per contra, ha incentivat una gestió dels recursos pesquers que no permet la regeneració de les poblacions. La pressió social demana que les captures totals admissibles no superin les que suggereix l’assessorament científic, i és que per 2017 Espanya va donar suport a la continuïtat de la sobrepesca al 72% de les espècies de més interès pesquer.

La sobreexplotació dels recursos marins té greus conseqüències, d’entre les quals s’hi troben els impactes ambientals, socials i econòmics a les comunitats costaneres de països empobrits. En paral·lel a la pesca industrial, uns 12 milions de petits pescadors operen a costes de tot el món en busca d’ingressos i proteïnes vitals per a la seva dieta, les quals contribueixen totalment a la seguretat alimentària de comunitats senceres. A 30 països la pesca contribueix a més d’un terç del subministrament total de proteïnes d’origen animal; i dels 30, 22 es consideren països amb dèficit alimentari i inseguretat alimentària.

"La sobreexplotació dels recursos marins té greus conseqüències, d’entre les quals s’hi troben els impactes ambientals, socials i econòmics a les comunitats costaneres de països empobrits."

L’esgotament progressiu de les poblacions de peixos representa una gran amenaça existencial per a aquestes comunitats pesqueres tradicionals. N’és un exemple la costa d’oest de l'Àfrica, una de les més fèrtils del món, on la subsistència de milions de persones depèn del peix. Els  governs dels països costaners africans, com per exemple Guinea, han estat venent el dret de pescar a les seves aigües a flotes industrials estrangeres, les quals venen les seves captures fora de l’Àfrica. Molts dels pescadors artesanals africans deixen la pesca perquè ja no hi ha peixos i el combustible per als vaixells és molt car i no se'l poden permetre amb els guanys que n’obtenen.

Les polítiques pesqueres són decisives per aturar aquest model i es reclama una doble actuació: per una banda el control de la sobrepesca, i per l’altra suport a pescadors artesanals assegurant la capacitat dels pescadors de petita escala a sostenir els seus mitjans de vida. Es proposa la creació de zones exclusives de pesca artesanal, estratègies de cogestió que afavoreixen els drets d’ús als usuaris locals.

Entre les possibles solucions per recuperar els oceans és invertir en pesca sostenible que permetria augmentar el volum de captures i els beneficis econòmics. Un estudi realitzat per la New Economics Foundation demostra que la recuperació de les poblacions europees de peixos podria proporcionar fins a 2 milions de tones extres de peix i crear fins a 60.000 llocs de treball. "La pesca insostenible és un mal negoci pel medi ambient i pels mateixos inversors", declara Celia Ojeda, responsable d’oceans i pesca sostenible de Greenpeace.